Enviat per: Núria Juanico | febrer 12, 2010

A tres metros sobre el cielo

Una altra novel·la d’amor que presenta el mateix esquema de les obres de Moccia. Un noi i una noia amb caràcters polaritzats són l’exemple d’aquella frase “Els extrems es toquen”. Tot i les complicacions socials i els remordiments psicològics davant una relació que sembla forçada, viuen moments de passió i felicitat extrema on res sembla impossible. L’autor ens fa creure que l’amor és meravellós i que les històries com aquesta existeixen.

L’escenari, Roma, subratlla l’argument i el fet d’haver-lo llegit justament quan visitava la ciutat ha estat l’aspecte que m’ha fet gaudir de la novel·la. Sempre és interessant trepitjar un lloc que l’escriptor descriu a la història i veure com concep l’espai per contrastar punts de vista i deixar respirar la imaginació. Tot i això, em va agradar més Perdona’m si et dic amor, suposo perquè era la primera novel·la que llegia d’aquest autor i no sabia què m’esperava.

És una obra ideal per als defensors de les fantasies romàntiques, és una bona eina per evadir-se però no el recomano a aquells que els agrada tocar de peus a terra.

D’on ha sortit? De la recerca a última hora d’una novel·la que passés a Roma per poder gaudir d’un viatge inesperat.

Advertisements

Responses

  1. Excel.lent apunt. Comparteixo també el gust per llibres relacionats amb el viatge que estic fent.

  2. Ei, que avui Roma s’ha llevat nevada!!!

    Petons i tapa’t!

    I gràcies per l’apunt…

    SU


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: