Enviat per: Núria Juanico | gener 25, 2010

El millor lloc del món és aquí mateix

Un antidepressiu natural i sense conservants ni colorants que pren el lloc als típics manuals d’autoajuda tant exitosos entre un cert sector de la població. Aquesta obra, amb un títol llarguíssim però una història breu, és l’ideal per als lectors amb l’autoestima baixa i una tendència innata al pessimisme. La màgia apareix a la vida de la protagonista, que ha sucumbit a la tristesa causada per la mort dels seus pares. Així, a través de personatges fantàstics i situacions increïbles, l’Iris aconsegueix tirar endavant i reprendre la seva vida.

L’estil característic de Francesc Miralles, basat en capítols curts i diàlegs curulls de filosofia quotidiana, esdevé un xic exagerat amb aquesta obra. La novel·la presenta un mètode fàcil de resolució de problemes, on la màgia i la fantasia són el motor de l’èxit de la protagonista. La resurrecció de morts, la lectura de pensaments i el fet que tot sembla anar de cara a la vida de l’Iris són algunes de les meravelloses qualitats que configuren l’obra.

Aquest cop potser s’han passat una mica, amb tanta fantasia i tanta felicitat. Espero que altres obres de Francesc Miralles (o potser hauria de dir “Miracles”?) toquin una mica més de peus a terra. Que la vida és màgica, però no tant.

D’on ha sortit? Del bon record que em va deixar “Tant de bo fossis aquí”

Fragments que són una delícia:

“Segons els estudiosos, cada dia tenim us seixanta mil pensaments. Positius i negatius, banals i profunds. No cal jutjar-los: són com núvols que passen. Som responsables del que fem, però no del que pensem. Per això, quan alguna idea t’angoixi, simplement posa-li l’etiqueta de pensament i deixa-la passar.”

“Tens raó, això és el que som tots: un gran embolic sense solució a la vista.”

“Més valuosa que la màgia només hi ha la felicitat.”

Anuncis

Responses

  1. un gran embolic sense solució a la vista… bé encara que no estigui a la vista, a vegades hi ha solució i fins i tot es desfan aguns embolics. Amb molta paciència, això si!!
    El que he llegit de Francesc Miralles no m’ha convençut. POtser li donaré una oportunitat amb el “tant de bo fossis aquí”

  2. Para lo bueno o para lo malo, Miralles sólo es responsable de la mitad del libro, ya que está escrito a cuatro manos con Care Santos, y por lo que tengo entendido, él escribió la primera mitad y ella, la segunda. Como no lo he leído, no sé si se aprecia el cambio de ‘pluma’ a lo largo del libro.

    • Tens raó, no havia tingut en compte la participació de Care Santos. Suposo que aquest és un dels problemes d’escriure a quatre mans, que tant les bones com les males crítiques afecten ambdues persones. Tot i això, he llegit altres coses de Santos que m’han agradat més. Gràcies pel teu apunt!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: