Las edades de Lulú

Explosiva, com totes les bones novel·les eròtiques i explosiva com tot el que he llegit d’Almudena Grandes. Lulú és un personatge incert, que es deixa guiar per tothom i viu una vida anònima on el sexe és la única font d’experiència que la fa tirar endavant. Des de molt jove descobreix el plaer, un fet que marca la seva existència grisa i li permet ser una mica feliç en els moments d’èxtasi orgàsmic.

D’acord, no és fàcil fer una bona novel·la eròtica i que, a sobre, l’argument valgui la pena. En aquest cas, la història no és gran cosa, però l’estil de l’autora aconsegueix fer que el lector senti amb la protagonista totes les sensacions que li acaricien el cos. Com a novel·la en general, Las edades de Lulú no destaca, però si que ho fa en el gènere. S’allunya de la simple pornografia i adora el sexe com a activitat racional i humana. Les anècdotes sexuals, malgrat tot, es van degradant cada cop més (suposo que per no fer-se repetitiva, al cap i a la fi tot és el mateix explicat de diverses maneres) i culmina amb una situació tant insostenible i macabra com és la vida de la protagonista.

D’on ha sortit? De les recomenacions eròtiques del QL?

Una frase que és una delícia: Los deseos inéditos no existen.