Enviat per: Núria Juanico | Desembre 16, 2009

L’amant de lady Chatterley

Un clàssic indispensable per als amants de la lectura realista.  L’amant de lady Chatterley és una obra multidimensional, que parteix del tòpic del amor per desgranar l’ésser humà i fer-ne una radiografia crítica en tots els sentits. L’obra gira al voltant de la situació de lady Chatterley, una dona enclaustrada en un casalot dominat per la figura del seu marit, exmilitar invàlid.

L’apatia de lady Chatterley de les primeres pàgines porta a l’autor a reflexionar sobre la situació de la protagonista. L’accident del seu marit té un efecte devastador en la seva vida: els projectes de futur queden reduïts a la pols, encara que lady Chatterley accepta la seva sort i intenta tirar endavant mig enganyant-se sobre el seu estat anímic.

Ara bé, en un moment donat Charlotte es desperta i decideix gaudir dels plaers i buscar una felicitat física. Amb el seu amant, ella es transforma i exalta tots els seus sentiments. Lady Chatterley ja no és la figura estirada d’una aristòcrata en decadència, sinó que es transforma en emocions i instints físics guiats únicament per la passió i la sexualitat.

L’estil lleuger de Lawrence ajuda al lector a reflexionar. No és una simple novel·la d’infidelitats, sinó que l’obra recull qüestions filosòfiques plenes de sentit que cal llegir i pair poc a poc. Tot i que la història transcorre a principis del segle vint, hi ha anècdotes i arguments que romanen vigents i que són perfectament aplicables a la societat actual. Aquesta és una d’aquelles novel·les que, a mesura que et vas endinsant en la narració, t’adones que no ets la única persona que es planteja per què la vida és tan complicada. Ara bé, sempre podem decantar-nos per l’opció de lady Chatterley, que abandona tots els convencionalismes i prejudicis per lliurar-se al plaer humà.

D’on ha sortit? Lectura conjunta al QL?

Fragments que són una delícia:

“La nostra és una època essencialment tràgica, per això ens neguem a prendre’ns-la tràgicament. Hi ha hagut un cataclisme, nosaltres vivim entre les ruïnes, comencem a construir nous i reduïts hàbitats, a fundar noves esperances. És una tasca més aviat àrdua: ara no hi ha cap camí fàcil que ens dugui al futur, però fem marrada, o bé saltem per sobre els obstacles. Cal continuar vivint, siguin pocs o molts els cels que s’hagin esfondrat.”

“La gent suposa que el món està ple de possibilitats, però en la majoria de les experiències personals es redueixen a molt poques. Al mar hi ha quantitats enormes de bon peix… potser…, però la gran massa està constituïda, segons que sembla, per verat o sardina, i si vosaltres mateixos no sou verats o sardines és poc probable que trobeu gaires bons peixos al mar.”

” El no-res! Acceptar el profund no-res de la vida semblava l’única finalitat de l’existència. Tota la infinitat de petites coses importants i estimulants que constitueixen el gran total del no-res!”

Anuncis

Responses

  1. Una gran novel.la. Fa temps que la vaig llegir però la recordo d’una forma especial. Molt bon apunt!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: