Enviat per: Núria Juanico | Novembre 25, 2009

El consol

Després de l’èxit que va assolir amb Junts i prou, amb aquesta obra l’autora perd l’encant de la primera. La història és tan simple i típica que s’ha d’aguantar dels elements mig màgics que va introduïnt a mesura que avança la novel·la. Tot i així, esdevé exageradament emotiva, fins al punt que no se sap d’on surt tant d’amor i dolor alhora.

Com si volgués jugar amb el lector, la narració és a base de paràgrafs, la majoria sense cap connexió visible, que fan avançar la història a trompicons. Hi ha elements característics de la novel·la francesa que, segons el meu parer, atorguen una mica de gràcia a la novel·la.

Amb un protagonista excessivament críptic, la trama es va desgranant sense donar a conèixer tots els punts essencials per a una completa comprensió de l’obra, de manera que el lector s’omple de dubtes a mesura que avança en comptes de resoldre’ls mitjançant la història.

Realment, em va agradar molt més Junts i prou.

D’on ha sortit? De l’esperança que Junts i prou tingués continuïtat, ni que fos en l’estil de l’autora.

Advertisements

Responses

  1. No m’he acabat de decidir perquè de vegades tanta emoció m’agobia. Després de llegir la teua ressenya, el passaran al davant altres històries. M’agrada molt aquest bloc!

  2. concidim, tot i que hi ha eements que estan bé, és d’un ensucrat que empalaga.
    veig que has estat fent obres i reformes al piset, et queda molt mono 😉

  3. Moltes gràcies a les dues pels ànims i els comentaris. Us segueixo llegint 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: