Enviat per: Núria Juanico | Octubre 28, 2009

La solitud dels nombres primers

Tot i que la trama té certs tocs intrigants, l’obra en general no apassiona. L’interès de l’argument s’aguanta gràcies a les desgràcies dels protagonistes, que fan que la història tingui una mica de sentit. Ell és un noi massa intel·ligent, que després d’una tragèdia infantil es tanca en si mateix i dedica la vida a les matemàtiques. Ella és una noia amb massa complexes, que no s’accepta a si mateixa i que lluita per aconseguir una perfecció impossible. Ambdos protagonistes comparteixen la solitud que impregna les seves vides, i que fa que la seva existència sigui amarga i sense sentit.

Amb un estil lleuger i poc elaborat, l’autor ens explica una història de desenganys, tristesa i rebuigs. L’obra mostra no gaire de prop el punt de vista d’aquelles persones que ho veuen tot negre i que no troben sentit a la seva vida.

Anuncis

Responses

  1. Vaig trobar el final que no estava massa ben resolt. Felicitats pel bloc!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: