Enviat per: Núria Juanico | Setembre 26, 2009

Amb l’alè al clatell

Tot i que la novel·la negra no és el meu gènere preferit, després de diverses recomanacions m’he decidit per endinsar-me al món de l’inspector Wallander. En aquesta obra el protagonista ja té una edat, fet que aporta un toc de maduresa tant a l’estil literari com a la narració.

Mankell ens planta al davant dels nassos un assassí en sèrie que fa ballar el cap a tota la policia de Suècia. Les primeres pàgines són un xic feixugues, i la història no adquireix un ritme interessant fins a la segona part. Un cop arribat a la meitat, l’argument es va descabdellant amb situacions on els nervis i la inquietud dels protagonistes són tant presents que gairebé t’enrampes al passar les pàgines.

L’autor ens ofereix una història d’intriga amb un component humà que la fa més propera. Així, ens descriu l’angoixa de l’inspector respecte el cas però també les seves preocupacions personals i escurça distància entre el lector. A més, Mankell ens planta el pensament de l’assassí en petits capítols on no deixa res al descobert però pica l’ullet amb picardia.

Una bona obra, espero poder descobrir noves aventures de Wallander en un futur.

Advertisements

Responses

  1. jo tampoc no soc de policiaca i aquesta va ser la primera que vaig llegir de’n Mankell, i per a mi una de les millors. L’ambient em va atrapar i a moments em va angoixar bastant . Quin paio més tarat l’assasí!!! però està presentat d’una manera que te’l creus de debó


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: