Enviat per: Núria Juanico | Agost 27, 2009

Esquitxades from England

Look rightGran Bretanya, Londres. Un dels llocs mes importants en la historia de l’Europa occidental, protagonista d’episodis mundialment coneguts i bressol de personatges prou rellevants com Sherlock Holmes, Agatha Christie, Charles Dickens, Shakespeare, Harry Potter i tants altres.

En un pais on tot es lovely, brilliant and nice, sembla que els seus habitants han de gaudir de plena i completa felicitat. Despres de baixar de l’avio i rebre el ruixat de benvinguda en un lloc on la humitat no desapareix ni dins el forn, el primer que hom es pregunta en arribar es com es pot viure en un indret on tot funciona al reves.

Els problemes inicials apareixen quan, amb la intencio de proveir-se d’aliment, l’estranger entra en un supermercat qualsevol. Un cop estudiades les infinites ofertes que el centre ofereix, es hora de prendre una decisio. Es recomanable, en alguns casos, dur una calculadora a sobre, perque l’engany en el preu pot esser considerable si no es fa la conversio a euros. A caixa, i despres d’esperar en una cua gairebe eterna, el dependent de torn anuncia que tot plegat puja a una xifra en concret. Obrir el moneder es facil, pero el conflicte sorgeix quan s’ha de desxifrar el valor de cada moneda. De peu dret i amb tot de metal.lic escampat al taulell, els clients que esperen fan notar la seva impaciencia amb moviments estranys mentre hom tracta d’entendre per que coi les monedes d’1 pounds son mes petites que les de 5 pences o se sorpren en veure que les de 20 pences tenen forma hexagonal.

La fama mundial que tenen els anglesos d’anar contracorrent no s’acaba amb la tossuderia de mantenir moneda propia. Sortir a l’exterior els primers dies esdeve una odissea, sobretot a l’hora de creuar el carrer. La dificultat d’ubicar-se i saber per quin canto circulen els cotxes es veu accentuada pel fet que els passos de vianants son quelcom inexistent en l’imperi britanic. I si, per descuit, comproves la banda equivocada i trepitges l’asfalt convenc,ut que no passa cap vehicle, val mes que hagi fet testament perque la majoria de conductors opten per no aturar-se.

Per acabar d’ajudar els estrangers, els endolls no nomes son diferents sino que estan acompanyats d’un petit interruptor per donar pas al corrent electric. D’aquesta manera, un cop has comprat el conversor en questio, l’has afegit a l’aparell i has endollat tota la parafernalia, encara necessites dedicar un temps a comprovar que l’interruptor, normalment ubicat en espais desconeguts i poc accessibles com pot ser una cantonada, tocant a terra i darrere un armari ple de decorats barrocs, es troba ences. Ah, i no ens oblidessim d’apagar-lo! Perque sembla ser que amb l’absencia d’objectes endollats el corrent segueix funcionant i es gasta una barbaritat en energia (que encara no he entes on va a parar).

Pero el problema no son nomes els endolls. Les cremalleres tambe estan invertides, de manera que resulta especialment complicat cordar les jaquetes dels mes petits (sobretot si aquests no paren de saltar i moure’s terriblement excitats perque el Winnie The Pooh ha aconseguit, despres de molts esforc,os, destapar el seu pot de mel). Els utensilis mes quotidians, com son les aixetes i els obrellaunes, estan dissenyats amb la finalitat principal d’anunciar als nouvinguts que es troben en territori britanic i cada cop que hom intenta rentar els plats l’esquitxada de recordatori es indispensable.

D’altra banda, la meteorologia es una ciencia inutil en aquest pais. Si vols saber quin temps fara dema, d’aqui una setmana o l’any vinent nomes has de treure el cap per la finestra i comprovar que plou i ploura sigui gener, agost o novembre. Sembla, doncs, que al temps tambe li agrada tocar el potet als visitants: un cop els nouvinguts han quedat enlluernats per la bellesa de l’entorn, els nuvols no tarden a reclamar la seva atencio descarregant petites gotes d’aigua la unica funcio de les quals es molestar aquells que volen gaudir dels meravellosos parcs i jardins que aporten color a la Gran Bretanya.

Hi ha teorics que afirmen que l’ambient determina el comportament de les persones. Tot i que no s’ha pogut comprovar, alguns detalls reforc,en aquesta creenc,a. Certes actituds poden sorprendre l’emigrant primerenc. Un dels primers dubtes que li venen al cap es per que, tenint un jardi immens, els anglesos prefereixen ocupar l’espai interior amb roba estesa que dificulta el pas i molesta a tothom. La rao es obvia: la pluja, es clar, impedeix que el sol tregui el cap mes de dos minuts seguits al dia.

D’aquesta manera, el clima tambe condiciona certs habits, un dels quals es dormir completament tapats amb el nordic tot l’any i pijama de maniga llarga. Si per alguna rao estranya la temperatura exterior s’incrementa i comenc,a a fer calor, no es concebible canviar els llenc,ols per uns de mes prims o optar per un pijama de maniga curta. Com han demostrat al llarg de la historia, son gent de principis ferms, aquests anglesos.

Un altre costum xocant entre els britanics es la mania de fer-ho tot molt d’hora: esmorzar a les set del mati, dinar a les dotze, sopar a les sis de la tarda i a les vuit ja son al llit. Ara be, l’habit esta justificat: qui podria dormir amb l’absencia de persianes a les finestres i tenint en compte que a les sis del mati l’habitacio esta impregnada de llum talment com si fos migdia?

El menjar, per un altre canto, es el summum de l’extravagancia. La manca de la passio per la cuina genera certes barreges dignes de Ferran Adria: entrepans de panses amb salami i una salsa semblant a la maionesa, de cogombre amb ous ferrats o d’enciam amb patates i ketxup. I no oblidem que tots aquests suculents capritxs vessen de mantega, el component indispensable per qualsevol apat angles. Deixant de banda, es clar, les tipiques hamburgueses, patates fregides, peix arrebossat, pizza, donuts i muffins que son presents a tothora i que, si no es prenen precaucions, fins i tot poden tergiversar el subconscient i apareixer en malsons als amants de la cuina mediterrania.

Aixi doncs, davant la necessitat d’adaptar-se en un habit desconegut i poc accessible, l’opcio mes adequada per l’estranger es acostumar-s’hi. D’aquesta manera, quan hom enyora el pa amb tomaquet compartit amb els amics, l’olor i el so permanent del Mediterrani o el xivarri que impregna les cases en les trobades familiars, el millor que pot fer es observar el comportament dels que habiten al seu voltant i aprendre que, de vegades, per oblidar les preocupacions el millor que es pot fer es seure al sofa amb un bol de patates fregides i engegar la tele.

Advertisements

Responses

  1. Molt bo Núria!!

    M’ha molat molt! M’ha fet molta gràcia!

    Molt bon resum, i com sempre, molt ben escrit.
    Publica-ho a algun lloc, o si més no, dona-li una extensa difusió vaaaaaaaa

    jeje

    Eres buena Núria, muy buena!

  2. Jajaja molt bé Núria!!

    jaja no ho pintes massa bé eh? en lloc com a casa no? pobre gen, no saben el qe es perden…o si?

    M’han passat les ganes d’anar-hi! en seriu qe no tenen persianes?

    I vigila qe no t’atropellin!

  3. ai quins records m’han portat el teu escrit!!!! Beneïts i beneits britànics !!! els retrates amb molta precisió.
    Jo hi vaig viure un any llarg i la cosa em va donar per escriure moltes i moltes coses …. no deixaran mai de sorprendre’m, i veig, despres de llegir el teu escrit, que amb 10 anys no han canviat ni una mica


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: