Les edats perdudes

 Una novel·la gens coneguda, que a simple vista em va semblar típica i sense suc. No obstant això, Les edats perdudes és molt més que una obra sobre la vida de la protagonista. És un recull de petites històries quotidianes lligades entre elles per un vincle eteri però que n’aporta el sentit.

Probablement no tindrà un reconeixement gaire especial, perquè és una novel·la sense batzegades ni sotracs d’aquells que caractertitzen els best-sellers, on tot transcorre amb una fluïdesa molt agradable pel lector. A més, la dolçor i la senzillesa de l’estil literari aporten un component de personalitat al text.

Les edats perdudes parteix del punt de vista de la protagonista, que a partir de les seves experiències narra les pròpies històries però també les dels personatges que l’envolten. La guerra civil, l’alcoholisme i el bandalisme entre els joves, algun robatori i antigues rancúnies són alguns dels elements que caracteritzen els relats. Encadenant-se entre si, les històries es van desenvolupant poc a poc i amb suavitat. Malgrat la cruesa d’alguns fets, la protagonista, Nora, esdevé una narradora constant i que no perd el ritme.

Cal afegir també que les descripcions abstractes sobre la vida de poble i les sensacions que viu Nora contribueixen a crear un ambient serè i plàcid que perdura en tota la novel·la. Finalment, les metàfores i les frases amb segones interpretacions que va deixant anar la narradora en els seus monòlegs interiors esdevenen la cirereta del pastís.