Enviat per: Núria Juanico | Juny 10, 2009

L’amant perillosa. Al sud de la frontera, a l’oest del sol.

Un Murakami dels inicis, encara amb un estil immadur, construeix una història barrejada amb vivències personals sobre l’amor i la filosofia de la vida.

La poca experiència a l’hora d’escriure genera un text un xic carregós, que a estones només dóna voltes i no arriba enlloc. Tot i això, les profundes reflexions sobre la vida i la realitat que l’autor emprarà també en altres obres són presents en aquesta història i li atorguen un punt de qualitat.

Considero que cal destacar algunes frases plenes de transcendència i prou colpidores per haver de llegir-les almenys dues vegades:

“Algunes coses d’aquest món es poden canviar i d’altres no. I el temps que passa és una cosa que no es pot repetir. Si has arribat fins aquí, no pots tornar enrere. […] Amb el temps, les coses s’endureixen. Com el ciment a dintre d’una galleda. […] el ciment de què estàs fet s’ha pres, i que per tant la persona que ets no pot ser ningú més.”

“Totes les coses que tenen forma acaben desapareixent. Però hi ha sentiments que no ens deixaran mai.”

“No hi ha ningú que no vulgui vibrar amb alguna cosa especial. El que vol la gent és una experiència sublim, encara que per arribar-hi només una de cada deu valgui la pena. Això és el que fa moure el món. Suposo que se’n podria dir art.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: