M’estic convertint en una fan incipient de les obres de Mankell i sobretot de la seva sèrie Wallander, però en aquesta novel·la m’ha caigut als peus. La història ressegueix la vida agitada del fill de la protagonista, que ha mort jove. La mare, obsessionada en les causes de la mort, va destapant secrets i descobreix, bàsicament, que les companyies farmacèutiques experimenten amb sud-africans per trobar una medicina a la sida.
La novel·la m’ha recordat els típics best-sellers nord-americans on tot és acció i diàleg combinat amb algun monòleg interior i anècdotes de la protagonista que “estiren” la història. La intriga és mínima i queden molts fils argumentals penjats, sense resoldre. Realment, en aquesta obra, Mankell està desconegut.
D’on ha sortit? Del seguiment de les obres de Mankell.
No he llegit res d’en Mankell!!
Per: M el febrer 23, 2010
a les 5:08 pm
Mireia, m’alegro de tornar-te a veure per aquí. Si t’agrada la novel·la negra, Mankell és imprescindible!
Per: Màgia el febrer 23, 2010
a les 6:19 pm
Hola,
Jo sóc una fan de Mankell, però de la sèrie Wallander, els altres els trobo una mica estranys. Aquest que comentes tanbé em va decebre molt i El Xinès, em va agradar més però no es pot comparar amb la magníca La lleona blanca o d’altres de la serie del detectiu.
Per: Laia el febrer 24, 2010
a les 8:59 am
Jo he llegit moltes coses d’ell, este el tinc a la llista de pendents.
És tot un geni en el seu estil
Per: bajoqueta1 el febrer 24, 2010
a les 11:00 am
jo, a mankell el trobo bastant irregular. Amb l’ale al clatell em va agradar molt i en canvi lleona blanca el vaig trobar més fluix. Aquest que comentes no el conec, però sembla que hi podem passar de llarg, no?
Per: viuillegeix el febrer 24, 2010
a les 7:56 pm
Aquest és el que menys m’ha agradat, si vols descobrir un Mankell diferent, llegeix Profundidades.
Per: núria el març 2, 2010
a les 6:29 pm